MATRIMONIS DE CONVENIÈNCIA: ( Català i cubana)

1a escena:
Un català i una cubana es coneixen a Cuba.
(El català està prenent el sol)
Laura( S’entrebanca amb en Marc) Ai perdoneee utee
Marc: No pasa nada monada

(Fan veure que xerren)
Alba (a part) Qui havia de dir que a partir d’aquest moment, en Marc cauria en un engany?

Marc: Escolta, t’agradaria venir amb mi de festa aquesta nit?
Laura: Me encantariiiaaa mi amoo


Alba: En Marc ja havia caigut el parany d’aquesta Cubana així que li proposa


Escena 2a:
Es casen, tot molt maco..


Escena 3a
El deixa i li diu que només el volia pels papers.

Marc: català
Ramon: Mossèn
García: Advocat
Laura: Cubana
Alba: Narradora

By:Ramon Linares

La impostància dels papers pels immigrants*

Un dia hi havia l'Isaac i l'Eloi, una parella d'homosexuals, en un bar planejant les vacances d'estiu. Sobtadament va aparèixer l'Olga, una noia ucrainesa que coneixia l'Isaac i li va dir per parlar amb ell a soles. Quan va marxar l'Eloi la noia va començar a explicar-li la situació en què es trobava i que si no tenia els papers en regla no podia treballar per poder portar la seva filla de tres anys cap a Catalunya, seguidament l'Olga li va demanar que fingissin un casament per tal de poder aconseguir els papers. L'Isaac va acceptar, però amb la condició que puguessin seguir la seva vida cadascun pel seu camí.
Al cap d'una setmana van aconseguir casar-se.
Uns mesos més tard la noia va aconseguir els papers i va trobar feina, també va poder portar la filla cap aquí.
Ven passat tres anys es van tornar a reunir, però aquesta vegada va ser per firmar els papers del divorci.
Uns dies després l'Isaac va demanar a l'Eloi si es volia casar amb el i el noi va acceptar.
Tan l'Isaac com l'Olga van continuar seguint les seves vides per separat.

(isaac/ eloi/ olga/sandra/ carles) col·legi sant josep

Casament per conveniència

En Iao, és un noi que té 25 anys i és de Xina. Des dels 8 anys que viu a Espanya, i el seu gran somni de sempre ha estat poder arribar a ser metge. En Iao va aconseguir el seu gran desig, ser algú en aquesta vida, i salvar vides d'altres persones.
La Belinda, és una noia de 20 anys, és de Bolívia i té una filla de 5 anys. La petita està malalta i el metge del seu país els hi diu que l'única manera de salvar-la és anar a Espanya, ja que és un país avançat i la podran salvar. La Belinda decideix anar a Espanya.
Un cop a allà, en Iao i la Belinda es coneixen, i ell salva a la petita de la seva enfermetat. Els dos grans, s'enamoren i es casen. Estan molt i molt feliços, pero al cap de 3 anys, la Belinda li diu al seu marit que la seva mare s'ha mort, i que ha de tornar a Bolívia.
En Iao està molt i molt trist, i al cap de uns mesos, descobreix que la mare de la Belinda no és morta i que en realitat la seva estimada només es va casar amb ell per interessos.


Ariadna Vila
Ivan Fdz
Laia Fauria
Col.legiSantJosep

MATRIMONIS DE CONVENIÈNCIA

Un dissabte a la nit, la Neus va anar a la inauguració d'un pub. Ella estava assentada en una taula quan el cambrer els hi va portar una copa pagada per un noi de la barra. La Neus es va acostar a l'Ibrahim i van estar parlant una bona estona. Van intercanviar els seus telèfons i es van estar veient durant un any. Transcorregut aquest temps, van decidir casar-se, així que van acudir als jutjats de pau. Un cop casats van anar a passar la seva lluna de mel en un romàntic hotel. De cop, l'Ibrahim va canviar de caràcter i es va començar a posar amb la manera de vestir de la Neus. La va obligar a posar-se un mocador al cap i a respectar al peu de la lletra la seva religió. Després de mig any de suportar maltractaments i insults, la Neus va fer les maletes i va deixar l'Ibrahim.

Neus, Roser i Marc

Col·legi Sant Josep

Matrimonis interculturals

un avenç cap a la comprensió entre cultures?

Els matrimonis entre homes i dones de diferents cultures es un fet d’actualitat.
Un exemple clar és la meva família. Pare marroquí i mare espanyola. La interculturalitat ja que conviuen en perfecta harmonia les dues sense conflictes, ni rebuig ja que es pot tenir mantenir una conversació sense cap conflicte intern i respectant les opinions de cada cultura.

Sheila. IES Torrent de les Bruixes. Santa Coloma de Gramenet

http://www.xtec.cat/iestorrent/

MATRIMONIS MIXTES

1. Et podries enamorar d’algú amb un to de pell diferent al teu?

2. Si es bona persona i us estimeu perquè no?

3. Només pel seu color el deixaries d’estimar?

4. Això es trair als teus sentiments no creus?

5. I si tingues diferents creences també el deixaries d’estimar?

6. I si escoltes un altre tipus de musica?

7. O si vestís diferent a tu?


Que tingui un color diferent, o una religió diferent o vestís d’un altre manera o escoltes un altre tipus de musica no impedeix pas que l’amor triomfi, perquè al cap i a la fi lo que realment compta es la persona no pas per fora sinó per dins, la seva manera de ser, els seus pensaments, les seves virtuts, els seus defectes, la manera de parlar o la manera d’expressar-se que han fet totes juntes que arribis a sentir una cosa que mai havies sentit per ningú altre.

Mariona Botella 3B ESO. IES Torrent de les Bruixes

http://www.xtec.cat/iestorrent/

Storyboard: mostra d'una escena d'un storyboard

S'obre l'escena amb una escena en la que una parella (noi català + noia senegalesa) van als jutjats per casar-se. Tot sembla molt idílic però..........